Joan Ramís neoclacisista,(27 d'abril de 1746 – 12 de febrer 1819)
Tragèdies: Lucrècia, 1769; Arminda,1775; Constància,1779
Teatre: Rosaura o el més constant amor, tragicomèdia del 1783.
Baró de Maldà neoclacissista (1746 - 1819)
Calaix de sastre
Rococó
Rector de Vallfogona (1582 – 1623) Barroc
A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat amb una pinta de marfil o les Dècimes d'un galan a les llàgrimes d'una dama.
També va escriure sàtires violentes i composicions obscenes i grolleres
De genere teatral i algún sonet.
Joan de Rameda neoclacissiste(1518 - 1520)
L'església militant i el Castell d'Emaús.
El Sobremesa (1563)
Memoria hispanae i Memoria valentina.
Actes sacramentals i cançoner
dijous, 4 de desembre del 2008
divendres, 6 de juny del 2008
clase d'informatica en catala
la classe d'informatica m'ha resultat molt bona idea perquè es una bona forma de fer deures d'una manera molt còmode. Espero que continuis fent això altres anys.
Amb tu ens hi hem rigut molt, però altres vegades has sigut una mica ''cabron'' jaja
espero tenir-te l'anys que ve, ueno que ya paro de fer-te la pilota, que tinguis un bon estiu!
Amb tu ens hi hem rigut molt, però altres vegades has sigut una mica ''cabron'' jaja
espero tenir-te l'anys que ve, ueno que ya paro de fer-te la pilota, que tinguis un bon estiu!
diumenge, 18 de maig del 2008
text persuasiu
En la primera imatge es pot observar com l'infecticida es capaç de matar qualsevol insecte, com en aquest cas que no hi ha resistit ni el spiderman.
En la segona fotografìa et mostra clarament com pots acabar amb el cotxe si vas begut, per això si beus, no condueixis.
En la segona fotografìa et mostra clarament com pots acabar amb el cotxe si vas begut, per això si beus, no condueixis.
Activitats de la mar
1. Escriu un mot o una expressió sinònima dels mots següents que han aparegut en el text predictiu:
vessant - desnivell
moderades - moderar
restringint - restringir
acusat - demandat
cotes - ni idea
maror - ni idea
2. Busca a la xarxa un exemple de text predictiu (en català), copia'l al teu bloc i digues quines característiques pròpies del text predictiu hi trobes.
Amor: No juguis amb l'atzar, a vegades pot jugar-te una mala passada.
Salut: Canvia d'aires per refer-te dels problemes quotidians.
Sexe: Fes cas d'allò que diuen les padrines: " a poc a poc i bona lletra"
3. Consulta la següent adreça i ordena els termes referents a l'estat de la mar, de més tranquil·la a menys:
mar plana > mar arrissada > marejol > maror > forta maror > maregassa > mar brava > mar desfeta > mar molt alta > mar enorme.
4. Busca el significat de cada una de les expressions següents que contenen la paraula mar:
- mar de fons: capbussar-te al mar
- mala maror: fa mal tormenta
- tirar a mar: anar-se'n al mar
- fer-se a la mar: comprar-la?
- no trobar aigua a mar: que no hi ha aigua
- mar de llamp: hi ha tormenta
divendres, 16 de maig del 2008
llengues de un institut del ravat
a) Digues quantes llengües ens poden ensenyar els alumnes d'aquests institut del Raval de Barcelona.
És poden ensenyar 25 llengües, que són aquestes:
Alemany, Anglès, Àrab, Armeni, Bengalí, Berber, Búlgar, Català, Espanyol, Francès, Gallec, Hindi, Ilocano, Italià, Pahari, Paixto, Pangasinan, Panjabi, Portuguès, Quítxua, Romanès, Rus, Tagalog, Urdú i Xinès.
b) Digues el nom de les llengües que s'hi afegiran aviat
Tai, Ucraïnés, Serbocroat, Georgià i Fang.
c) Cerca en la pàgina web anterior l'apartat curiositats i aparella les paraules següents amb la llengua de la que provenen.
Paraules: Gimcana, vermut, màscara, melmelada, patata, te. Llengües: Hindi, alemany, àrab, portuguès, quítxua, xinès.
Gimcana és Hindi
Vermut és Alemany
Màscara és Árab
Melmelada és Portugués
Patata és Qítxua
Te és Xinès
És poden ensenyar 25 llengües, que són aquestes:
Alemany, Anglès, Àrab, Armeni, Bengalí, Berber, Búlgar, Català, Espanyol, Francès, Gallec, Hindi, Ilocano, Italià, Pahari, Paixto, Pangasinan, Panjabi, Portuguès, Quítxua, Romanès, Rus, Tagalog, Urdú i Xinès.
b) Digues el nom de les llengües que s'hi afegiran aviat
Tai, Ucraïnés, Serbocroat, Georgià i Fang.
c) Cerca en la pàgina web anterior l'apartat curiositats i aparella les paraules següents amb la llengua de la que provenen.
Paraules: Gimcana, vermut, màscara, melmelada, patata, te. Llengües: Hindi, alemany, àrab, portuguès, quítxua, xinès.
Gimcana és Hindi
Vermut és Alemany
Màscara és Árab
Melmelada és Portugués
Patata és Qítxua
Te és Xinès
divendres, 9 de maig del 2008
PreguntesS ii ResSposStes
- Diglòssia: situació sociolingüística en què un idioma és usat per parlar formalment i en la
majoria dels usos escrits, d'ús informal i generalment oral.
- Bilingüisme: ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.
- Llengua minoritzada: terme de la sociolingüística que fa referència a qualsevol llengua que parlada històricament en un territori es troba en una situació d'anormalitat lingüística.
- Llengua minoritària: llengua que ha patit una crisi i que no té gaires parlants, que és
minoritària.
- Normalització lingüística: procés a través del qual una llengua accedeix a desenvolupar-se
i usar-se dins d'àmbits que anteriorment ja estaven ocupats per una altra llengua.
majoria dels usos escrits, d'ús informal i generalment oral.
- Bilingüisme: ús alternatiu de dues llengües en un individu i, per extensió, en un grup social.
- Llengua minoritzada: terme de la sociolingüística que fa referència a qualsevol llengua que parlada històricament en un territori es troba en una situació d'anormalitat lingüística.
- Llengua minoritària: llengua que ha patit una crisi i que no té gaires parlants, que és
minoritària.
- Normalització lingüística: procés a través del qual una llengua accedeix a desenvolupar-se
i usar-se dins d'àmbits que anteriorment ja estaven ocupats per una altra llengua.
dilluns, 21 d’abril del 2008
els castellers
Algunes de les colles castelleres a Catalunya son les seguents:
- Els castellers de Barcelona
- Manresa - Tirallongues
- Sabadell - Saballuts
- Valls
- Tarragona
- Penedès
- Vilanova i la Geltrú - Bordegassos
En el món casteller hi ha diverses parts:
- Els castellers
- El pilar
- Les manilles
- La plaça
- L'anxaneta
- El folre
Amb aixo ja n'hi ha prou jaume
- Els castellers de Barcelona
- Manresa - Tirallongues
- Sabadell - Saballuts
- Valls
- Tarragona
- Penedès
- Vilanova i la Geltrú - Bordegassos
En el món casteller hi ha diverses parts:
- Els castellers
- El pilar
- Les manilles
- La plaça
- L'anxaneta
- El folre
Amb aixo ja n'hi ha prou jaume
diumenge, 6 d’abril del 2008
llengües
A Espanya es parla com a llengua oficial l'espanyol. Tambe el parlen altres llengues arreu d'Espanya com:
-Català
-Gallec
-Basc o euskera
A França la llengua oficial es el frances encara que tambe es llengua oficial a Belgica i Luxemburg. En algunes zones també es parla el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià
A Italia es parla l'italià . Tambe es parla en algunes zones llombard, piemontès, lígur, vènet, francoprovençal, occità, emilià-romanyol, friulès, romanesco, napolità, sard, sicilià.
-Català
-Gallec
-Basc o euskera
A França la llengua oficial es el frances encara que tambe es llengua oficial a Belgica i Luxemburg. En algunes zones també es parla el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià
A Italia es parla l'italià . Tambe es parla en algunes zones llombard, piemontès, lígur, vènet, francoprovençal, occità, emilià-romanyol, friulès, romanesco, napolità, sard, sicilià.
divendres, 4 d’abril del 2008
les llengues d'europa
Els diferents estudis sobre llengües indican que al món es parlen unes 6000 llengües aproximadament. En canvi, la distribució pels diferents continents resulta molt irregular.
Les llengües africanes i asiàtiques representan un 32% casa continent, las del continent america el 15% i las del pacific el 18%. Per la seva part, el continentn europeo només alberga el 3% de les llengües del món.
A Europa es parlen moltes llegües diferents, les oficials són: anglès, alemany, castellà, danès, eslovac, eslovè, estoni, finès, francès, grec, hongarès, italià, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, suec i txec.
Peró apart de les oficials hi han moltes més llengües a Europa, algunes d'aquestes llengües són la Carpana, que es parla a Colombia i Brazil, la Arabela, que es parla a Perú, el Ignaciano, que es parla a Bolivia, el Lituano, que es parla a Lituania i Russia europea.
Les llengües africanes i asiàtiques representan un 32% casa continent, las del continent america el 15% i las del pacific el 18%. Per la seva part, el continentn europeo només alberga el 3% de les llengües del món.
A Europa es parlen moltes llegües diferents, les oficials són: anglès, alemany, castellà, danès, eslovac, eslovè, estoni, finès, francès, grec, hongarès, italià, letó, lituà, maltès, neerlandès, polonès, portuguès, suec i txec.
Peró apart de les oficials hi han moltes més llengües a Europa, algunes d'aquestes llengües són la Carpana, que es parla a Colombia i Brazil, la Arabela, que es parla a Perú, el Ignaciano, que es parla a Bolivia, el Lituano, que es parla a Lituania i Russia europea.
dilluns, 31 de març del 2008
Diversiitat llingüistica!
A Catalunya es parlen moltes llengües diferents. Algunes d’aquestes llengues són: la llengua afrikaans pertany a la la família indoeuropea; també es parla a Malawi, Namíbia, Botswana, etc, la llengua alemany pertany a la família indoeuropea; és parlada a Liechtenstein, Kazakhstan, Itàlia, etc, la llengua anglès pertany a la família indoeuropea; és parlada a Nova Zelanda, Irlanda, etc, la llengua asturià pertany a la família indoeuropea; és parlada a nord i al est de Castella-Lleó, etc, la llengua xinès pertany a la família sinotibetana; és parlada a Xina, la llengua àrab (Iraq) pertany a la la família afroasiàtica; és parlada a Iraq, la llengua àzeri pertany a la família altaica; és parlada a Caucas, Afganistan, Iraq, etc.
dijous, 27 de març del 2008
Les llengües dels nous catalans
A Catalunya han arribat molts estrangers a viure aqui tota la seva vida a Catalunya i a
la vegada han portat els idiomes dels seus paisos corresponents a Catalunya a treballar i a guanyarse la vida i són com nous catalans.
La majoria d'aquests estrangers que venen aqui són àrabs, francesos, anglesos i alemany
que han portat aqui a catalunya idiomes com l'àrab, el francés, l'anglés i l'alemany.
la vegada han portat els idiomes dels seus paisos corresponents a Catalunya a treballar i a guanyarse la vida i són com nous catalans.
La majoria d'aquests estrangers que venen aqui són àrabs, francesos, anglesos i alemany
que han portat aqui a catalunya idiomes com l'àrab, el francés, l'anglés i l'alemany.
Què és l'esperanto??
L’esperanto és una llengua creada per facilitar la comunicació entre els pobles del món sencer.
Més de cent anys d’ús pràctic fan de l’esperanto un idioma viu, capaç d’expressar qualsevol faceta del pensament humà.
És un idioma internacional i neutral, donat que pertany a tots els pobles i proporciona comunicació entre persones de tot el món,sense intencions d’hegemonia cultural, política,religiosa o econòmica.
Més de cent anys d’ús pràctic fan de l’esperanto un idioma viu, capaç d’expressar qualsevol faceta del pensament humà.
És un idioma internacional i neutral, donat que pertany a tots els pobles i proporciona comunicació entre persones de tot el món,sense intencions d’hegemonia cultural, política,religiosa o econòmica.
dimarts, 19 de febrer del 2008
Trobairitz
Les trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana.
tòpic carpe diem
El tòpic del carpe diem és una d’aquelles formulacions que ja neixen amb vocació de figurar en una antologia de citacions. Quan Horaci va escriure CARPE DIEM QVAM MINIMVM CREDVLA POSTERO ("atrapa el dia sense creure massa en el demà") ja deuria ser conscient de que s’estava lluint, deuria sentir-se com el compositor pop que sap que legions d’adolescents s’entusiasmaran amb la vacuïtat mel•líflua que acaba de parir. És un d’aquests pensaments que jo anomenaria decoratius, que queden bé en una dedicatòria d’un llibre amb moltes fotos o a l’escorça d’un arbre gravat per algun cursi. Però no oblidem que decorar ve de decorum "allò que convé". Tota decoració amaga alguna cosa que no convé que es vegi.
Poema Angel Guimerà
Fum de l'infern per l'éter giravolta, gavells de llamps flamegen l'amortallada volta, los crits de ràbia afoguen la parla dels canons; les torres esfondrades s'esvaeixen, sobre la carn febrosa les bombes se parteixen i a dolls corre llisquenta la sang de les legions.
Trona en Berwich: -Amunt, aigles de guerra! -Visca la Pàtria! Enrera! -fan estremint la terra tot rebramant ferotges, les catalanes gents; i ses destrals, que negra sang degoten, brunzen i als fronts altívols dels granaders s'encloten, clapant les pedres rònegues amb los cervells bullents.
-Mori en Felip, l'afront de Catalunya!- Déu salvi a Barcelona! La llibertat s'allunya: corbs de Castella i França traspassen els baluards! -A n'ells! -Fins los bressols deixen les mares, l'altar dels sacrificis los capellans i frares... Fins sembla que panteixi la terra dels fossars!
I estén la nit sa glassa funerària. Baix de sos plecs apila feresta, sanguinària, muntanyes de cadavres la mort arreu, arreu; i sonen les campanes llastimoses, i cruixen les espases dintre les carns febroses i un crit immens s'aixeca d'imprecacions a Déu.
Dels bronzes a les roges flamarades se veuen famolenques xiclar esvalotades les aus rapinyadores creuant lo cel de plom, i els ferits catalans, boigs de rabiesa, cercant enemics cossos i en l'última bravesa clava'ls en les entranyes lo ferro fins el pom.
Oh nit d'esglaiadora recordança! Sobre ton cor exhala, perduda l'esperança, l'últim sospir la pàtria dels cavallers, dels pros! L'afront, l'amagui eixa foscor tan trista! Si un llamp a tots per sempre nos apagués la vista! Oh! mai tornés a l'albada per llumenar los jous!...
I esclata el sol! I s'alça Barcelona perduda en mar de flames! Sa veu per tot ressona; tan sols Déu calla, i es mor la santa llibertat! De sobte apar la terra esmortuïda. Per tot silenci i calma. Senyera maleïda, clavada en los cadavres, bateix la immensitat!
Ai Pàtria, és la mortalla de tes glòries! Sos furs, los privilegis que et daren les victòries, en braços de tes víctimes traspassen cels roents! D'avui seràs lo joc d'eixes nissagues; cadenes feixugantes estriparan tes llagues; les flors dels cementiris t'arruixaran d'encens!
I el monarca que els vicis engendraren, l'odiós Felip, lo monstre que un jorn foragitaren les infernades timbes dels fréstecs Pirineus, se nodrirà amb la sang de tes ferides, regirarà en ta pensa les ungles enrogides, i fins en tes entranyes esclafarà sos peus.
Oh filla de l'honor i del coratge, flecta els genolls i prega. L'alè de l'esclavatge vora l'Etern congria lo càstig dels Nerons. Ja vindrà el temps que al cer de les cadenes fondran les flamarades eixides de tes venes vessant-lo gota a gota per sobre de sos fronts.
Llavors t'enjoiaran perdudes gales; la llibertat dels avis te cobrirà amb ses ales, en camps de llors i palmes enfonsaràs lo peu; i el front duràs tan alt, que des la glòria te'l besaran los martres. Serà de nou ta història l'admiració dels pobles, lo sant orgull de Déu.
Trona en Berwich: -Amunt, aigles de guerra! -Visca la Pàtria! Enrera! -fan estremint la terra tot rebramant ferotges, les catalanes gents; i ses destrals, que negra sang degoten, brunzen i als fronts altívols dels granaders s'encloten, clapant les pedres rònegues amb los cervells bullents.
-Mori en Felip, l'afront de Catalunya!- Déu salvi a Barcelona! La llibertat s'allunya: corbs de Castella i França traspassen els baluards! -A n'ells! -Fins los bressols deixen les mares, l'altar dels sacrificis los capellans i frares... Fins sembla que panteixi la terra dels fossars!
I estén la nit sa glassa funerària. Baix de sos plecs apila feresta, sanguinària, muntanyes de cadavres la mort arreu, arreu; i sonen les campanes llastimoses, i cruixen les espases dintre les carns febroses i un crit immens s'aixeca d'imprecacions a Déu.
Dels bronzes a les roges flamarades se veuen famolenques xiclar esvalotades les aus rapinyadores creuant lo cel de plom, i els ferits catalans, boigs de rabiesa, cercant enemics cossos i en l'última bravesa clava'ls en les entranyes lo ferro fins el pom.
Oh nit d'esglaiadora recordança! Sobre ton cor exhala, perduda l'esperança, l'últim sospir la pàtria dels cavallers, dels pros! L'afront, l'amagui eixa foscor tan trista! Si un llamp a tots per sempre nos apagués la vista! Oh! mai tornés a l'albada per llumenar los jous!...
I esclata el sol! I s'alça Barcelona perduda en mar de flames! Sa veu per tot ressona; tan sols Déu calla, i es mor la santa llibertat! De sobte apar la terra esmortuïda. Per tot silenci i calma. Senyera maleïda, clavada en los cadavres, bateix la immensitat!
Ai Pàtria, és la mortalla de tes glòries! Sos furs, los privilegis que et daren les victòries, en braços de tes víctimes traspassen cels roents! D'avui seràs lo joc d'eixes nissagues; cadenes feixugantes estriparan tes llagues; les flors dels cementiris t'arruixaran d'encens!
I el monarca que els vicis engendraren, l'odiós Felip, lo monstre que un jorn foragitaren les infernades timbes dels fréstecs Pirineus, se nodrirà amb la sang de tes ferides, regirarà en ta pensa les ungles enrogides, i fins en tes entranyes esclafarà sos peus.
Oh filla de l'honor i del coratge, flecta els genolls i prega. L'alè de l'esclavatge vora l'Etern congria lo càstig dels Nerons. Ja vindrà el temps que al cer de les cadenes fondran les flamarades eixides de tes venes vessant-lo gota a gota per sobre de sos fronts.
Llavors t'enjoiaran perdudes gales; la llibertat dels avis te cobrirà amb ses ales, en camps de llors i palmes enfonsaràs lo peu; i el front duràs tan alt, que des la glòria te'l besaran los martres. Serà de nou ta història l'admiració dels pobles, lo sant orgull de Déu.
dilluns, 4 de febrer del 2008
instruccions
Me he ficat al google.cat i he anat buscant un a un les coses que m'hen deia que tenia que buscar el jaumee
dilluns, 7 de gener del 2008
Societat Catalana Jules Verne
Jules Verne va néixer a Nantes, Bretanya (França), el 8 de febrer de 1828. El seu pare, Pierre, era un advocat amb una bona posició. La seva mare, Sophie Allotte de la Fuye, provenia d'una família d'armadors enriquits pel pujant comerç colonial de Nantes, principal port del Loire. Un comerç que evoca al seu torn el sucre de les Antilles, per bé que també i sobretot el tràfic de negres. La Societat Catalana Jules Verne (SCJV) té com a objectiu principal l'estudi i la difusió de la vida i l'obra de Jules Verne en l'àmbit dels territoris de parla catalana. L'adhesió a la SCJV és completament gratuïta i no implica compromís de cap mena. Els membres de la SCJV rebran informació relacionada amb Verne i la seva obra, així com podran participar en totes les activitats que la Societat organitzi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)